València, 13 de març de 2023
Un programa de la UV i Institucions Penitenciàries organitza grups de suport amb agressors condemnats per a reinserir-los | La taxa de reincidència de violència de gènere és del 5%.
Cada vesprada un grup d'uns quinze homes puja tres pisos per les escales de la facultat de Psicologia de la UV. Arriben a la sala negant-ho tot. "Si jo no li vaig alçar la mà". "Hauria d'estar ella ací". "Totes són unes...". "Soc víctima d'una denúncia falsa".
Tots són maltractadors masclistes condemnats. Hi ha de totes les condicions econòmiques, edats i nacionalitats. Començaran les 35 sessions de 2 hores impartides per Priscil·la *Almercha i Laura *Baldoví, dues de les psicòlogues del programa Context, de la UV i Institucions Penitenciàries. Es tracta d'una mesura alternativa a presó, amb l'objectiu de reinserir en la societat a aquestes persones.
La sala és llarga i té una taula ovalada on se senten els participants al costat d'elles. També un micròfon i un espill que dona a una habitació des de la qual algunes investigadores poden presenciar la sessió. Durant les primeres sessions tots els escuts estan alts. Passen les setmanes i es parla de violència, de les conductes d'aquests homes i d'assumir les responsabilitats. Al final, fan ús d'un element de la sala que passa desapercebut, una caixa de cartó amb mocadors. Els maltractadors fan 'crack'.
"Ací es plora. Molts es trenquen quan pensen en els seus fills i s'adonen que estan reproduint les seues actituds agressives", explica Almarcha. El 'clic' és quan "reflexionen sobretot el que han viscut en la infància i el que els ha portat a exercir la violència contra les seues parelles. Els impacta tant a ells mateixos que quan prenen consciència del que han fet i han fet passar als seus fills molts s'esfondren", remarca *Baldoví. Els escuts estan baixats.
El Programa Context existeix des de l'any 2008 i ara mateix tracta amb 65 homes sol a València. També hi ha programes similars a Castelló i Paiporta. Marisol Lila és la seua directora i explica que abans, als maltractadors amb condemnes menors (2 anys), se'ls sentenciava amb treballs en benefici de la comunitat. "Durant anys vam tindre a maltractadors pintant tanques, tallant tanques i aparcant cotxes. Ja em diràs què podien aprendre fent això. Alguns fins i tot rumiaven la venjança", explica Lila.
Després d'això, institucions penitenciàries va decidir incorporar els grups de suport. "Nosaltres som psicòlogues i creiem en el canvi de l'ésser humà. Aquestes persones són recuperables. I si treballem amb maltractadors és precisament perquè no volem que hi haja més dones ni fills o filles que patisquen", reivindica Lila.
Només el 5% reincideixen
Les dades de reincidència avalen el programa. Només un 5% dels maltractadors tornen a delinquir i d'aqueix percentatge, el 80% està copat per pocs homes que reincideixen en múltiples ocasions, segons explica Lila. Malgrat tot, matisa que "estem parlant de les estadístiques oficials, de delictes penats, no podem saber si aquestes persones han tornat a insultar o a denigrar a una dona en la seua vida privada".
No hi ha un perfil de maltractador, sinó que es construeix al voltant de molts factors que signifiquen tindre més o menys paperetes. "El consum d'alcohol o drogues és un factor amb bastant pes, i també ser víctima o testimoni d'abusos en la infància, això és importantíssim", compte Lila. Un maltractador també sol tindre una mentalitat tancada, amb "uns rols de gènere rígids", i un altre factor de risc és el patir algun trastorn mental.
Malgrat tot Lila remarca que "poden complir amb tot això i no ser un agressor masclista. Per això els insistim molt que hi ha molts homes com ells que no ho han fet, i han d'assumir la seua responsabilitat i la seua culpa, parlar clarament del succeït i prendre partit per a canviar".
El maltractament psicològic és maltractament
Molts homes no entenen que el maltractament psicològic és maltractament. "No pensen que hagen fet gens dolent, però després t'expliquen que tenien a la seua dona controlada a casa, que l'havien amenaçada de mort diverses vegades per wattsap, a ella i a la seua família, que damunt li controlaven els moviments bancaris... Tot això són delictes, però ells no ho consideren com a tal perquè 'no els han pegat'".
A poc a poc, parlant sobre què és la violència, aconsegueixen en molts casos convéncer-los. A partir d'ací els donen eines per a tindre relacions més sanes, tant en parella com en societat. "Molts ens diuen que tant de bo li ho hagueren ensenyat en el col·legi", explica Baldoví.
També parlen d'emocions, en un procés que dura més d'un any. "Només saben expressar l'enuig i la ira. Perquè per a ells plorar o demanar ajuda no són coses que hagen de fer els homes", remarca Almarcha. Una altra de les conseqüències inesperades del programa, que després és objecte d'estudi, és que es millora la flexibilitat cognitiva "al final estan un any llegint, escrivint, parlant d'emocions i recapitulant tota la seua vida", explica Baldoví.
"Hi ha formacions polítiques que legitimen als maltractadors"
La primera vegada que Marisol Lila va escoltar la paraula "feminazi" va ser deboca d'un dels maltractadors del programa fa uns huit anys. Remarca que de cinc anys a aquesta part les converses s'han anat fent una mica més difícils.
"Hi ha formacions polítiques que legitimen i defensen als maltractadors. El discurs ha anat calant a poc a poc, i ara veus com el reprodueixen. És més complicat treballar contra això, perquè tenen legitimació pública des d'alguns escons del congrés. Lògicament si escoltes a una persona parlar en aqueixos termes des de la tribuna, et sents representat", explica.
Amb què es queden dels discursos? "que la violència de gènere és una mentida que s'han inventat un grup de feministes boges, i que els homes estan picats. Això és el que cala i amb aqueixos arguments arriben als grups, perquè se'ls estan donant públicament i políticament. Així que, Houston, tenim un problema".
Deixa un comentari